20+2 anys de Festes Alternatives de Sant Andreu de Palomar

11/10/2011 at 17:12

EL CAPITALISME ÉS EL PROBLEMA,L'AUTOGESTIÓ ÉS LA SOLUCIÓ!

Fa un parell d’anys, fartes d’acontentar-nos amb les molles, exigíem el pa sencer, ara resulta que no hi ha pa per tant de xoriço i ha calgut recuperar els carrers per deixar ben clar que no ens faran creure, que les lleis són seves, però la decisió és nostra. Les Festes Alternatives de Sant Andreu de Palomar ja fa vint anys que caminen de fet, fa un parell d’anys més perquè en algun moment ens vam descomptar per gaudir d’un espai autoorganitzat de festa i per fer caure les catedrals del pensament únic. Ja des dels seus orígens vinculades a diferents moviments socials crítics amb el sistema com l’antimilitarista, el feminista o l’ecologista, entre d’altres, les Festes Alternatives han aconseguit crear un espai obert, festiu i, alhora, combatiu, que ha donat cabuda a infinitat de propostes culturals i polítiques basant-se en l’autogestió i l’assemblearisme, com la Bicifarra, el Cabaret o la Ruta Històrica. Perquè, vint-i-dos anys després, ni les maniobres del districte avui en mans de la dreta, després del triomf de CiU a les darreres eleccions ni la crisi que ens volen vendre per ‘salvar’ el capitalisme i justificar les retallades dels serveis públics no podran evitar que el veïnat s’ajunti i actuï per fer front a les imposicions del (des)ordre establert des de fa tants anys.

Vivim temps de retallades, desnonaments, repressió, rescats de bancs, desallotjaments, fallides d’estats més o menys amagades… però també de revoltes i presa de consciència popular, de rebuig a una classe política corrupta i aferrada al poder, de solidaritat i suport mutu, de mobilitzacions massives al carrer, d’okupacions de blocs de pisos per reallotjar gent desnonada, d’il·lusió i de propostes… En definitiva, com fa 22 anys, és temps d’estendre la lluita i generar espais autoorganitzats per combatre unes polítiques que ens volen sotmeses. És temps de vigilar el present que construïm per tal que s’assembli al futur que somiem. Ens volen vendre una democràcia representativa de fireta que pretén fer-nos creure que defensa els nostres interessos, però no acabem de néixer i ja sabem que els nostres somnis no caben a les seves urnes, que els diferents ‘colors’ que hi concorren són un miratge i esdevenen monocroms quan assoleixen el poder. Un poder que, a Sant Andreu, aposta per un model de gestió que no respecta la voluntat popular i posa pals a les rodes a les iniciatives veïnals, com en el cas de la

lluita per la conservació del casc antic o la reivindicació de la Fabra i Coats pel poble feta per les

entitats agrupades a l’Harmonia. Un poder que obvia la manca de places a les escoles bressol (algunes encara en barracons); que tanca urgències nocturnes (Trinitat, Bon Pastor i Ciutat Meridiana) perquè no resulten rendibles (des de quan la sanitat és un negoci?); redueix places de mestres; continua negant el suport a la cultura i construeixen macroinfraestructures com l’AVE d’esquenes a la població i arrasant el territori, per posar alguns exemples. Amb l’empenta que han suposat les mobilitzacions generades des del 15 de maig, Sant Andreu ha vist néixer un nou espai de trobada, de reflexió i d’acció basat en l’horitzontalitat. Una experiència que ha permès establir nous vincles i noves aliances per tirar endavant propostes engrescadores i combatives, com la que van iniciar un grup de persones l’any 1990 sota el nom de Sant Andreu Alternatiu. Festa i rebelUlia, sí, perquè malgrat tot no ens deixarem vèncer ni convèncer. Per moltes crisis que ens venguin, sabem molt bé quin és el problema… i també la solució

Lluita i autogestió

Festes Alternatives de Sant Andreu

Correu-e: festesalternativessap@gmail.com

Anuncis

Entry filed under: Festes Alternatives.

X Festes Alternatives de Gramenet Ja està ací la XVI Festa Alternativa als Bous (FAB) 2013 (Borriol, La Plana Alta


La festa popular

“La festa i l’oci popular es realitzaren a través de la cultura pròpia, sent aquesta, en el més important, una creació de la gent mateixa, no quelcom adquirit en el mercat, per més que a vegades la consecució dels elements bàsics podia requerir de l’intercanvi o el bescanvi.
El poble aleshores, a diferència d’ara, no era consumidor sinó creador de cultura que l’individu mitjà no solia ser, com en el present un mer espectador, passiu i mut, sinó que exercia d’actor sense deixar de ser espectador de la festa i, dins d’ella, dels demés, els seus iguals i de si mateix.
La festa, per tant, no es comprava, no era un valor de canvi, sinó que es feia entre tots i totes.”

La festa popular segons Félix Rodrigo Mora, extreta del seu llibre Naturaleza, ruralidad y civilización.

Contacta amb la CFMA

cfma07@gmail.com

%d bloggers like this: